Fa just un any, el 28 d'abril, Espanya i Portugal es van quedar a les fosques durant hores. Prop de 50 milions de persones van patir una apagada elèctrica massiva que va paralitzar transport públic, telecomunicacions i va crear caos a les ciutats. Un any després, l'informe d'ENTSO-E i les investigacions de la CNMC intenten aclarir què va fallar i com s'ha evitat que es repeteixi.
El col·lapse elèctric: un efecte dominó sense un únic origen
Segons l'informe de la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d'Electricitat (ENTSO-E), la causa principal va ser una fallada en el control de tensió combinada amb una cascada de desconnexions. No es va trobar un punt concret d'origen, sinó una sèrie de factors que es van anar sumant fins a col·lapsar el sistema.
Aquell dia, el sistema elèctric estava recolzat principalment per plantes renovables, però només hi havia set plantes convencionals en funcionament —molt poques per garantir la estabilitat de la xarxa.
Caos a la vida quotidiana
Va ser un veritable sisme tecnològic: els transports públics van deixar de funcionar, les connexions telefòniques van caure i la gent va haver de recórrer a la ràdio per estar informada. Barcelona, entre d'altres ciutats, va patir talls generals que van durar hores i van deixar a milions de ciutadans sense llum ni comunicacions.
Resposta i mesures: més plantes convencionals per evitar el desastre
Des de llavors, s'han posat en marxa més plantes convencionals per reforçar la xarxa elèctrica. Ara n'hi ha 20 o 30 en funcionament, que ajuden a mantenir el control de tensió i eviten que un problema puntual desencadeni un efecte en cadena.
A més, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert expedients per investigar possibles incompliments i malfuncionaments que podrien haver contribuït a la fallada. Aquesta supervisió més estricta busca garantir que no es repeteixi un escenari similar.
Què ens diu el futur?
Els experts creuen que repetir una apagada com la del 28 d’abril és ara difícil gràcies als canvis implementats. Però la fragilitat de les xarxes elèctriques davant un panorama energètic canviant i la creixent presència de renovables fa que la vigilància constant sigui imprescindible.
Un recordatori que la transició energètica ha de combinar sostenibilitat amb seguretat per evitar que la foscor torni a caure sobre milions de persones.
