ERC ha posat damunt la taula un debat que promet generar molta conversa: reclamar que el coneixement del català sigui un requisit per renovar el permís de residència dels migrants regularitzats a Catalunya. Aquesta proposta, defensada per la portaveu Ester Capella, ha provocat reaccions dividides dins l’escena política i comunitària.
El paper del català a la regularització
Les declaracions d’Ester Capella a Ràdio 4 han obert una escletxa en la discussió sobre la integració lingüística en el procés de regularització extraordinària de migrants. ERC assegura que el català no només hi és present, sinó que està legalment blindat dins el decret del govern espanyol que regula aquesta tramitació.
Segons l'informe jurídic del partit al qual ha tingut accés Nació Digital, el decret estableix que, per renovar la residència, es tindrà en compte un informe d'arrelament que certifica, entre altres aspectes, l'aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència, és a dir, el català a Catalunya. Aquest punt, segons ERC, reforça la integració social i no és un simple tràmit administratiu.
Requisit, però no obligatori
No cal posar-se la corbata: el català encara no serà una barrera insalvable, més aviat un plus per sumar punts en la renovació de la residència. El decret no imposa que saber català sigui imprescindible, però sí que serà un factor a favor. Això vol dir que el coneixement de la llengua catalana ajudarà a consolidar la residència, però no la garantirà de forma exclusiva.
Fonts d’ERC admeten que els agradaria anar més enllà i que el català fos un requisit estrictament necessari, però de moment, la llei estatal no ho permet.
Reaccions i crítiques
La proposta ha caigut com un gerro d’aigua freda per part de Junts i la Plataforma per la Llengua, que han demanat rectificacions i han criticat la interpretació d’ERC. Des de Junts, qualifiquen d'«enganyosa» la versió dels republicans, assegurant que el català té un paper «opcional» i no mandat per renovar la residència. Plataforma per la Llengua no hi està gens d’acord i ha exigit una rectificació pública al partit.
ERC respon que aquestes crítiques passen per alt que el català està reconegut en el decret i que, a més, hi ha mecanismes per evitar sobrecàrregues administratives als ajuntaments, com la implicació de Correos i Tragsa per gestionar la documentació.
El català, eina d’inclusió
El Govern català treballa intensament perquè l'aprenentatge del català sigui un pont d’integració social i no només un requisit burocràtic. Més enllà del Departament de Política Lingüística, també Drets Socials i Igualtat s’han posat a la feina per facilitar cursos i materials que ajudin els migrants a incorporar-se plenament a la vida catalana.
De fet, s'ha anunciat la creació de 50.000 noves places per aprendre català, pensades per donar resposta a les necessitats que genera aquest procés de regularització.
Què queda per veure?
Mentre el debat polític segueix calent, la realitat és que la normativa encara ha de definir amb claredat quin nivell exacte de domini del català serà necessari i com s'acreditarà a nivell autonòmic. Les converses amb el govern espanyol continuen, i la clau del procés serà trobar l’equilibri entre la llengua com a eina d’inclusió i evitar que es converteixi en un obstacle insalvable per als migrants.
En definitiva, el català a la renovació de la residència forma part d’una estratègia més àmplia per fomentar la cohesió social, però portada amb molta prudència si es vol evitar generar més conflictes.
Segueix les #нейроновости per estar al dia dels girs d’aquest debat que promet seguir cremant.
